ETAPA 3 - LA POBLA DE BENIFASSÀ - FREDES

Dijous, 24 d’agost de 2017

Després d’esmorzar en l’alberg (magdalenes, cafè, suc i mig entrepà) a les 9:15 començo el recorregut.

El GPS està boig i no acaba d’agafar el camí dels estrets de Ballestar. Ho provo dos cops a la sortida del poble. No hi ha manera!

La Pobla de Benifassà

Decideixo desfer el recorregut que ahir em va portar a la Pobla de Benifassà. Després de dos quilòmetres i mig estic en Ballestar, que queda a la dreta dalt d’un turó. Segueixo i en un enllaç d’un gir de 180º, agafo la carretera CV105. La conec d’ahir en sentit contrari.

Vaig fent aturades periòdiques per beure aigua i descansar una mica. La vista és espectacular. En la vall es veuen perfectament els pobles de Ballestar i La Pobla de Benifassà. Afortunadament, no hi ha cotxes. Només em trobo una furgoneta amb bicicletes i una furgoneta carbassa que em  fa indicacions com en sentit contrari. El camí va fent esses i grans bucles, sempre guanyant altitud amb alguna petita aturada per descansar . Les aturades m’animen i el cervell va pensant que la disminució de  quilòmetres és evident.

Al davant, en un turó es veuen unes antenes, que sospito deuen ser el punt més alt. Tres o quatre bucles més i veig un rètol que indica la població de Fredes i l Tossal els tres reis. Al fons, es veu la localitat d’El Boixar.

El Boixar des de la carretera que va a Fredes

A la dreta, agafo una carretera cap a Fredes, que està a cinc quilòmetres. Primer una mica de baixada i després una mica de pla. A partir d’aquí, continua la pujada, en la qual m’avancen alguns cotxes. Quan sembla que ja estàs a dalt, torna una nova pujada. Sort que sé el que falta gràcies al comptaquilòmetres. A la dreta, es veu un barranc i una carretera asfaltada, que és la que hauria d’haver agafat des del Monestir de Santa Mònica. Culmino i a uns cinc-cents metres de baixada, a la dreta, trobo la Colònia Europa (punt d’arribada de l’etapa), després de 17 quilòmetres.

Entro en el bar, em posen el segell, m’informen que l’habitació encara no està però que les maletes ja han arribat.

Fredes

Com que tinc temps, baixo a Fredes (un quilòmetre i mig), veig el poble, que és molt petit, i entro en el bar La Taberna. Em prenc una coca cola i demano un mapa de la zona (que anuncien) però em contesten que s’han acabat.

Intento inspeccionar la zona per demà. Després de preguntar a un veí, que es pensa que vaig en cotxe, agafo una pista que hi ha a l’esquerra del poble i que amb pedra i pujada es va allunyant del poble. Hi ha trossos que faig en bici i altres caminant (cal estalviar energies per després). Després d’uns tres quilòmetres de pujada, a la dreta, hi ha una pista paral·lela que després de dos quilòmetres em porta a la vista del Tossal dels Tres Reis.

El Tossal dels Treis Reis

La darrera pujada, que és un pedregar, la faig caminant i quan arribo a dalt em trobo amb quatre ciclistes de Vallderoures. Ens fem unes fotos i els marxen al seu poble. En aquest punt hi ha una indicació que serveix per indicar la confluència de tres províncies, tres comunitats autònomes i, antigament, tres regnes.

El regne de València i la província de Castelló estan representats per Fredes, el regne d’Aragó i la província de Terol per Vallderoures i el regne de Catalunya i la província de Tarragona per La Sènia.

Aprecio el paisatge, em menjo un tros d’entrepà del matí i torno cap a Fredes. Un parell de quilòmetres abans d’arribar al poble em trobo un 4 x 4 arrambat a la dreta. Els pregunto si els puc ajudar. M’expliquen que han punxat una roda però que no la poden canviar i que han trucat a una grua. Es tracta d’una família que estan passant els darrers dies de vacances en Beseit. Els acompanyo una estona i em donen el seu telèfon per fer el seguiment de la grua.

Arribo a la Colònia Europa. Guardo la bicicleta, em donen les claus de l’habitació, em dutxo i descanso. En aquesta zona no hi ha cobertura ni wifi. Pregunto al noi del bar i em diu que avui s’ha espatllat i que per trucar l’únic lloc on hi ha cobertura és dalt del turó que hi ha a mig quilòmetre. Pujo al turó amb un sol de justícia i truco a Joaquin (el pare de la família de Benicassim). Em diu que encara no ha arribat la grua. Em dóna les gràcies i m’ofereixo per fer-los arribar alguns entrepans. Em respon que no cal i que moltes gràcies. Aprofito el lloc on em trobo per trucar a l’Esther, ja que probablement sigui la darrera oportunitat de parlar amb ella en el que queda de dia.

A la tarda, prenc una coca cola i veig el final de l’etapa de la Vuelta ciclista a España que acaba en Sagunt. Aprofito per estudiar l’etapa de demà. Estudio els dos possibles plans (A i B). El B una mica més curt. Faig els esquemes pertinents en un paper, anotant clarament les distàncies, les desviacions, els noms dels indrets per on he de passar...

Vaig a sopar al restaurant. De primer pasta, de segon xai al forn i, finalment, un tros de meló.

Quedo amb la senyora del bar sobre l’hora que marxaré (perquè em prepari l’esmorzar i els dos entrepans que em portaré amb dues peces de fruita).

Me’n vaig a dormir pensant en l’etapa que m’espera a l’endemà. Bona nit.