ETAPA 2 - CASTELL DE CABRES - LA POBLA DE BENIFASSÀ

Dimecres, 23 d’agost de 2017

A 2/4 de 8 esmorzem (suc, formatge, pa i cafè). A ¼ de 9 ens posem en marxa. Baixada d’asfalt d’un parell de quilòmetres i a la dreta s’agafa la pista de la Tinença de Benifassà.

Paco, l'hostaler i...

Baixada a Vallibona

Pista ampla, amb molta pedra solta. Alguna pujada la fa més dura encara que sé que fins a Vallibona hi haurà molta baixada.

La baixada és perillosa i s’ha d’anar amb molt de compte amb les pedres. M’aturo en un parell de corrals per fer fotos i en unes falçs. Un camí de formigó ratllat amb molta pendent ens porta a Vallibona. Allà m’espera en Paco, del qual m’acomiado perquè ell té una etapa llarga (ha d’arribar a Fredes).

Avituallament

Esmorzo en el bar de la plaça i en acabar continuo. Sortir del poble em costa una mica. Agafo una carretera cap a Rossell..., em trobo un senyor i li pregunto. Em diu que ell sàpiga per allà no hi ha cap pista. Torno al poble. Passo per diferents carrers. Una senyora se m’acosta i em pregunta si em pot ajudar. Li pregunto i em diu que vagi cap a la plaça i a la dreta. Li faig cas i torno a passar per la carretera anterior. Estic seguint les indicacions del route book. Al cap de dos quilòmetres de baixada, trencall a l’esquerra. Comença la pujada i la pedra. Passo per dos tanques de filferro i al final el GPS es queda en blanc. Truco a l’Alberto i em diu que he d’anar a Mas Grau. Reculo el camí a Vallibona (uns tres quilòmetres ) i entro en el bar. Parlo amb l’amo i m’ho explica tot i em cedeix amablement un mapa, resseguit amb fluorescent. Pujo a Mas Grau per on havia baixat abans d’esmorzar.

Una de les moltes masies...

Després d’un parell de quilòmetres de dures rampes, arribo a la masia. Li pregunto al granger, que està a l’ombra prenent la fresca sota una alzina, i em confirma que allò és el GR per anar a Mas de Marquet. La pujada és constant i amb molta pedra solta. Busco l’ombra i bec molta aigua. Faig molts descansos. Passo per Mas de Prades i Mas Roig. Els voltors em sobrevolen a baixa alçada. El GPS es torna boig. Li faig reset dues vegades però no en troba la senda correcta. Decideixo no recular. A algun lloc sortiré. Arribo a una masia amb vaques. Trobo l’amo a la porta i li pregunto. Molt amablement m’indica que m’he confós i que hauria de recular. Li pregunto si hi ha alguna altra alternativa i em diu que sí: agafar la carretera que hi ha a dos-cents metres. Agafo la carretera i al cap de cinc quilòmetres estic en la cruïlla de El Boixar.

La carretera em permet arribar a La Pobla

Giro a la dreta i després de deu quilòmetres de baixada estic en Ballestar. Dos quilòmetres i mig més arribo a la Pobla de Benifassà, després d’una etapa de 49 km.

En el poble, primer pregunto a l’Hostal. Em diuen que no tenen conveni amb l’organització. Després vaig al bar de l’entrada (per on havia passat abans) i mentre prenc una coca cola els pregunto. Em responen que ha de ser l’alberg o la Manolita. Uns vilatans m’acompanyen a la Manolita. Ella em diu que no i molt amablement, truca a l’Alberto. Aquest li diu que he d’anar a l’alberg La Font lluny. Truco a l’alberg i la senyora em respon que no han arribat les maletes. Li respon que vaig cap a allà, que estic cansat i vull dutxar-me. Al cap d’uns deu minuts, arriba ella amb un noi amb el meu equipatge. Després de la dutxa i el merescut descans surto al poble per visitar l’església de Sant Miquel que està dalt de tot, els carrerons (alguns pintats de colors vistosos), saludar a la Manolita de part dels meus cosins i, finalment, vaig a visitar el Jardí de Peter.

El Jardí de Peter. Alguna inspiració surrealista?

Després de caminar per la carretera que va cap a Ballestar, al cap d’un quilòmetre, girant a l’esquerra s’arriba a aquest curiós indret.

És un jardí en permanent construcció per un senyor alemany que fa 25 anys que va fent aquest projecte integrat en la natura. Aprofita els espais naturals amb molts materials reciclats i alguns que en compra per fer una jardí que dóna resposta a la seva imaginació on no falten fonts, museu, casa, lavabos, escales, gegants...

Vaig poder parlar amb ell i felicitar-lo per la seva obra, donant-li ànims perquè continués.

L'autor de l'obra i el del reportatge

Després de la visita, torno al poble i faig parada en el bar. Prenc un refresc i pregunto si hi ha possibilitat de comprar fruita en alguna botiga. La resposta és negativa però aprofito per comprar aigua.

Torno a l’alberg i cap a les 9, sopo. Una sopa calenta amb xai al forn i una fruita permeten recuperar energies per al dia següent.