ETAPA 1 - BESEIT - CASTELL DE CABRES

Dimarts, 22 d’agost de 2017

Després d’esmorzar i acomiadar-me d’en Paco (hem quedat que ja m’agafarà pel camí) i de l’Alberto, emprenc el camí a les 8:45. La sortida de Beseit es dirigeix cap a l’embassament de Pena per una pista en bon estat i en lleugera pujada.

Embassament de Pena

S’arriba a l’embassament, que té unes aigües clares, i es voreja pràcticament en la seva totalitat. Passat un petit túnel s’abandona aquest indret i comença una pujada amb molta pedra. La pista continua fins arribar a unes granges (Km. 16) i s’ha de fer un gir brusc a la dreta. Una baixada de pedra ens acostat al riu Tastavins, on la senda el va resseguint i l’espectacular paisatge s’acompanya del vol dels voltors. La pista ampla continua fins a l’ermita Virgen de la Fuente.

Ermita Virgen de la Fuente

En aquest lloc fem una parada, l’espai s’ho mereix. Des d’aquí una dura pujada d’asfalt ens porta al poble. En arribar a la carretera que travessa el poble girem cap a la dreta on està la plaça i està situada l’església.

El poble s’acaba i no hem vist cap bar. Preguntem i ens diuen que l’únic bar està en sentit contrari. Com que hem passat davant d’una botiga d’ultramarins, decidim recular i comprar per fer uns entrepans. Baixem una mica i entrem. Jo vaig a comprar pa al forn. En Paco compra la resta en la botiga. Ens fem uns entrepans i uns altres per emportar. Després del descans, reprenem la sortida del poble en forta pujada, en una senda que després es converteix en una pista ampla, amb molta pedra.

Roques d'en Masmut

Després d’uns tres quilòmetres de pujada estem a l’altura del paratge “Roques de Masmut”, un espai impressionant.

Després d’un petit descans per beure aigua, s’agafa una baixada realment difícil, per la pedra solta, el pendent, el barranc que hi ha a l’esquerra, la pedra descarnada... M’ho prenc amb calma. S’ha de baixar a la vall i és qüestió de temps. En Paco va endavant i no el veig. Finalment, la baixada s’acaba i en Paco m’està esperant. Malauradament, m’informa de que ha tingut un ensurt que li ha afectat a un dit. Esperem que no sigui res.

Sortim de la vall per una senda que enllaça a una pista, però ara per l’altra banda. El riu està totalment sec. Fa molta calor. Les ganes de banyar-me s’apoderen de mi. Vaig remuntant la vall i no paro de mirar el riu per veure si hi ha un petit toll. La pista és un puja i baixa constant, amb més pujada que baixada perquè anem remuntant el curs del riu. És ampla i plena de pedres. No paro de beure aigua. Veiem un petit toll i jo tinc la intenció de banyar-me però en Paco em diu que probablement més amunt podrem trobar algun de més bó.

Agafem una pista que indica “Coratxar” en un rètol. Creuem el riu i veig un petit toll de 30 cm de profunditat. No puc més i em banyo. Després de l’aturada reconfortant, una pujada molt forta, amb moltes corbes, amb formigó ratllat, amb pendents del 20 % o més, molta estona entre pins i amb el terra ple de pinyes. Això no s’acaba mai...

Coratxar

Arribo a Coratxar. En la font que hi ha en la plaça del poble submergeixo el cap una llarga estona i omplo tots els bidons d’aigua. El poble té un aspecte impecable però sembla que hagi caigut una bomba de mortífer gas: no hi ha restes de presència humana.

Descanso en un banc a l’ombra i malgrat que hi ha un restaurant (tancat), un bar (obriran el 22 de setembre), farmàcia... no hi ha presència humana. Durant el descans veig un senyor que s’acosta a la plaça fent un passeig, proveït del seu barret per resguardar-se del sol. Ens acostem mútuament i ens saludem. M’informa de la seva procedència, de la seva edat i de que el rètol de l’obertura del bar ja porta molts anys i no han obert. Finalment, ens acomiadem amb una encaixada de mans.

Agafo la carretera de baixada i a un quilòmetre, passat un pont, m’espera en Paco per agafar el camí. El camí és de pedres, passem per una abeurador i el camí desapareix.

Anant cap a Castell de Cabres camp a través

Anem entre herba, prat, tanques de filferro. Aconseguim travessar un vall i després d’anar camp a través una dura baixada entre pedres, fent esses i observats per les vaques s’arriba a una pista forestal. Sembla que s’ha acabat l’infern del dia!

Agafem una pista forestal amb molta pedra però ciclable i de desnivell assequible. Al final, cal saltar una tanca per anar a la carretera. Tres quilòmetres per arribar al pont de la Tinença de Benifassà. Un  quilòmetre i mig de pujada i arribem a Castell de Cabres. Anem a l’hostal l’Espiga. Parlo amb un senyor que ens acompanya a guardar les bicis a la casa rural. Ens dóna dues claus (El duro – La peseta). Ens dutxem i li tornem una clau. L’apartament és prou ampli i ens quedem en un dels dos. Anem a fer una cervesa al bari coneixem a un senyor que havia estat futbolista. Departim els quatre. La conversa és amena i variada. Riem. Fem una segona ronda. Parlem de la cobertura i del Wifi. En aquest poble cal ser d’una determinada companyia, de la qual nosaltres no ho som. Ens acompanyen al tobogan infantil que és on podem trobar cobertura de la nostra companyia. Provem i ho aconseguim. En aquest moment, coneixem a Javier (un altre habitant del poble). Ens parla de la seva vida laboral, familiar i personal i els motius que li han portat venir a viure a aquest poble. Ens parla dels seus sentiments, pensaments, idees i miracles.

Església de Castell de Cabres

Ens acomiadem. Anem al bar. Coneixem al germà menor. Una persona sorprenent. Ens fa un sopar espectacular: pasta amb paté de bolets, tomàquet, xai amb guarnició i préssec de Calanda. Per acabar, una infusió d’herbes recollides per ell (saüc, farigola, espígol i altres). Ens ensenya l’església, ens la comenta i ens acomiadem per esmorzar a l’endemà a 2/4 de 8.